Arran d'experiències personals i de tercers, he de dir que ara mateix desconfio de les mostres efusives d'activisme o de discurs de greuge. Bàsicament, perquè he conegut massa casos que s'utilitzen per a escudar-se de males praxis, sigui per a un benefici propi o, fins i tot, molt pitjor, per a abusar de tercers de forma hipòcrita. El més trist és que això a vegades acaba afectant, directament o a llarg termini, a perfils vertaderament minoritzats que no han fet re, o a propostes perfectament vàlides. Paral·lelament, a més, erosiona la confiança en les comunitats o institucions on es donen aquests fets. N'ensumo que no dec ser l'únic cas i, quan hom es planyi d'una involució reaccionària, crec que seria profitós reflexionar sobre això.