Sobre la necessitat orgànica d'escriure
Però malgrat tot, escriure s'ho val. S'ho ha valgut i s'ho valdrà sempre. Escriure és per a mi des de fa ja molts anys una necessitat orgànica i física més, com menjar o veure o besar o abraçar les meues filles i la meua dona. M'hi ha va la vida.
Escriure és una activitat solitària i que tot sovint em treu temps, que m'absorveix d'una manera brutal i totalment radical totes les energies disponibles. És una sacsejada visceral. Però òbviament, és també una activitat absolutament satisfactòria, sinó en cap cas m'hagués aixecat —i ho continuo fent— durant tants anys de matinada, cansadíssim i mort de son, per omplir negre sobre blanc centenars de fulls en blanc, amb les meues dèries, els meus inferns i els meus paradisos, amb la meua particular i única i excepcional visió del món que m'envolta, i que gaudeixo i pateixo a parts iguals.
Escriure és també una magnífica necessitat orgànica, alliberadora i que al mateix temps em lliga i em relliga profundament a la meua condició única i irrepetible d'ésser humà, i a aquella necessitat antropològica, fonda i primitiva i primigènia, de voler deixar constància del meu pas pel món. I aquesta necessitat orgànica d'explicar, de crear, és també una necessitat, una recerca, de benestar i d'atansar-me vers la bellesa. De fet, penso que la voluntat d'explicar-me i la recerca de la beutat van intrínsecament lligades des dels inicis de la humanitat. De fer, voldria escriure més i més sovint —i no a fascicles com sovint ho acabo fent—, si pogués ser tots els dies... de fet, seria possiblement la meua Ítaca particular, on fins i tot deixaria de banda la meua condició de bibliotecari; i tothom qui em coneix mínimament sap com m'apassiona la meua professió. Però com sempre, els desitjos són sempre això, desitjos —i penso sovint que fins i tot és millor que es quedin sempre en el terreny d'allò inassolible i impossible—, i la realitat em diu i em palesa (no sé si cruelment) que no puc escriure tot allò que voldria i que el cos em demana. Les circumstàncies i el context massa voltes poden esdevenir aclaparadors, i de fet ho són. Tot em roba temps. Tot i tothom. Però m'hi conformo. Uns dies, quasi tots, de bon grat, sobretot gràcies a l'amor que m'envolta i que em dóna forces. I d'altres, doncs m'hi rebel·lo i lluito per a poder disposar d'alguns minuts, d'algunes hores més normals (que no pas de matinada i en la fosca) per a poder escriure algunes ratlles amb un mínim de qualitat i sentit i un xic d'honestedat. Massa vegades, de fet quasi sempre, el resultat és un alçament sense èxit, i sempre torno capcot al portàtil a teclejar les tecles envoltat de badalls infinits i amb la companyia d'un cafè amb llet ben carregat, mentre a l'exterior la fosca ho absorveix tot.
Però malgrat tot, escriure s'ho val. S'ho ha valgut i s'ho valdrà sempre. Escriure és per a mi des de fa ja molts anys una necessitat orgànica i física més, com menjar o veure o besar o abraçar les meues filles i la meua dona. M'hi ha va la vida. I tot això ho reflexiono quan he acabat de llegir-me la Trilogia de Copenhaguen, de la Tove Ditlevsen, llibre autobiogràfic on l'escritoptora danesa hi relata de forma crua, directa i sincera la seua vida, una vida marcada per les addiccions a les drogues. Però també és un llibre on hi expressa moltes vegades el poder terapèutic que exercia sobre ella l'escriptura, que era allò únic capaç de treure-li del damunt tots els seus dimonis. Sense arribar, òbviament, a l'extrem de morir per sobredosi de pastilles com Ditlevsen, quan llegir sobre l'escriptura m'hi sentia plenament identificat. Era jo, també tocat per aquesta sana maledicció que és escriure.
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
Gràcies per aquests 25 anys ❤️.
The strain on scientific publishing 📄:
The publishing sector has a problem. Scientists are overwhelmed, editors are overworked, special issue invitations are constant, research paper mills, article retractions, journal delistings… JUST WHAT IS GOING ON!?
Myself, pablo, @paolocrosetto and Dan have spent the last few months investigating just that.
https://arxiv.org/abs/2309.15884
A thread🧵1/n
#AcademicChatter #PublishOrPerish #Elsevier #Springer #MDPI #Wiley #Frontiers #PhDAdvice #PhDChat #SciComm
Ep canalla, que el 18 de novembre hi ha aquelarre linuxaire a Tarragona.
Jo ja fa anys que no gasto Ubuntu, però són bona gent i de moment no m'han tirotejat mai quan hi he assistit.
Si hi vols fer una xerrada relacionada amb el programari lliure, apunta-t'hi. I si només hi vols assistir, també!
Properament estarà disponible la pàgina per a inscripcions.
https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/Activitats/ManticMinotaur
Per a construir un futur cal primer visualitzar-lo. Si aquest futur és col·lectiu, cal a més compartir-ne i confeccionar-ne conjuntament la seva imatge. El passat ens condiciona sempre, però alhora podem seleccionar-ne els episodis del seu llegat que volem que marquin el traç que volem resseguir. Però, en tot cas, l’anàlisi i assumpció del present, més enllà del que volem o creiem que és, esdevé indispensable per a avançar en la creació d’allò que ara per ara anhelem.
Semblaria que les bosses biodegradables acabarien sent més tóxiques que les de plàstic https://beteve.cat/ciencia-i-tecnologia/bosses-biodegradables-mes-toxiques-plastic-convencional-estudi-csic/
I migrated from Packer package manager to Lazy ( https://github.com/folke/lazy.nvim ) in #Neovim, and it really was easier than I had ever expected. Simply remember to perform: "checkhealth lazy" once Lazy is installed. Reference video: https://www.youtube.com/watch?v=2ahI8lYUYgw
Gran article postmòrtem de Carme Junyent ( https://www.vilaweb.cat/noticies/morir-se-en-catala-carme-junyent/ ). Per experiència personal recent amb familiars a hospitals, el panorama m’ha semblat preocupant, sinó desolador, si un pacient incapacitat s’entén millor en català (i no precisament en el pitjor dels territoris). No em vull imaginar com podria arribar a ser tot plegat quan ho hagi de menester jo mateix en un futur.
Avui finalment he provat 'age' https://github.com/FiloSottile/age - És interessant l'opció de poder xifrar amb claus SSH de forma còmoda .
For accessibility reasons, arXiv is starting to publish HTML versions of papers. https://info.arxiv.org/about/accessibility_html_papers.html 🧵
#math #papers #openscience #academia #arXiv
@brembs
@lambo
I think this is interesting and welcome, especially on mobile devices. It is not without problems to want to quickly check some fact on your phone, download the PDF, go to landscape mode, find the right location in the paper, zoom in, etc.
1/4
"Gzip Decompression and Random Access for Modern Multi-Core Machine" https://github.com/mxmlnkn/rapidgzip #gzip #compression #library #parallel #cpp
He publicat un article senzillet sobre el que jo crec que són els avantatges i reptes de l'adopció de les eines del Fedivers per part de les institucions públiques:
https://enricpineda.cat/post/2023/2023-08-18-mastodon-institucions-publiques/
Engeguem el debat?
Good article on #Running in Humidity (that is, in Barcelona during August) https://marathonhandbook.com/running-in-humidity/ - Worth checking with a dew point calculator (e.g., https://www.calculator.net/dew-point-calculator.html )
I felt this in my teeth.
If using last #GNOME releases, this extension https://extensions.gnome.org/extension/4167/custom-hot-corners-extended/ is a wonderful addition to control your desktop hot borders.
Compartim amb vosaltres un resum de la trobada de pencaires de Softcatalà d'aquest estiu, a Sant Mateu ❤️. Així ens podeu conéixer una mica més... https://www.softcatala.org/noticies/trobada-de-pencaires-destiu-a-sant-mateu-2023/
📁 My dotfiles were spotlighted in a recent newsletter https://dotfiles.substack.com/p/16-elijah-manor
🧑💻 If the following apps interest you, then you might find it interesting... neovim, tmux, lazygit, fzf, gh, lf, exa, watson, trash-cli, zoxide
Yesterday, my procrastination moment was fitting everywhere possible in my terminal Tokyonight theme: https://github.com/folke/tokyonight.nvim/